silencio

Potser volíeu: silenció, silêncio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /si.ɫənˈsi.u/
	balear /si.ɫənˈsi.o/, /si.ɫənˈsi.u/
Occidental:	/si.ɫenˈsi.o/

• Rimes: -io

Verb

silencio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de silenciar.

Variants

• (valencià) silencie

Miscel·lània

• Síl·labes: si·len·ci·o (4)
• Anagrama: incloïes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /siˈlen.θjo/, meridional \siˈleŋ.θjo\

Americà: alt /s(i)ˈlen.sjo/, baix \siˈleŋ.sjo\, austral /siˈlen.sjo/

• Rimes: -enθjo
• Etimologia: Del llatí silentium.

Nom

silencio m. ‎(plural silencios)

1. silenci

Derivats

• silenciar

Verb

silencio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb silenciar

Miscel·lània

• Síl·labes: si·len·cio (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre silencio

Gallec

• Pronúncia: /siˈlɛnθjo̝/, /siˈlenθjo̝/
• Etimologia: Del llatí silentium.

Nom

silencio m. ‎(plural silencios)

1. silenci

Variants

• (reintegracionisme) silêncio

Miscel·lània

• Síl·labes: si·len·cio (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre silencio