soberg

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈβɛrk/
	balear /soˈbɛɾk/, /suˈbɛrk/
Occidental:	/soˈbɛɾk/

• Rimes: -ɛɾk
• Etimologia: Del llatí vulgar *supergus, alteració de superbus, segle XIV. Doblet del semicultisme superb.

Adjectiu

soberg m. ‎(femení soberga, plural masculí sobergs, plural femení sobergues)

1. Notable pel seu poder, bellesa, força, alçària, etc.
2. Que exerceix el seu poder de manera arrogant, despòtica.

Derivats

• soberguejar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: soberbio ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·berg (2)
• Heterograma de 6 lletres (begors)
• Anagrames: borges, Borges, bregos, Segorb

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot