sobrava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈβɾa.βə/
	balear /soˈbɾa.və/, /suˈbɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /soˈβɾa.βa/
	valencià /soˈbɾa.va/, /soˈβɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

sobrava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de sobrar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de sobrar.

Variants

• [1] sobravi, sobraia
• [2] sobraia

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bra·va (3)