socius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔ.kɪ.ʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *sekʷ- ‎(«seguir»), emparentat amb sequor.

Nom

socius m. ‎(genitiu sociī)

1. aliat: tribu aliada de Roma.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	socius	sociī
Vocatiu	socī	sociī
Acusatiu	socium	sociōs
Genitiu	sociī, socī	sociōrum
Datiu	sociō	sociīs
Ablatiu	sociō	sociīs

Adjectiu

socius m., socia f., socium n.

1. associat, participant
2. company, amic
3. unit, relacionat, compartit

   Socium templum.

   El temple compartit (per divinitats).

   Socius lectus.

   Llit conjugal.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	socius	socia	socium		sociī	sociae	socia
Vocatiu	socie	socia	socium		sociī	sociae	socia
Acusatiu	socium	sociam	socium		sociōs	sociās	socia
Genitiu	sociī	sociae	sociī		sociōrum	sociārum	sociōrum
Datiu	sociō	sociae	sociō		sociīs
Ablatiu	sociō	sociā	sociō		sociīs

Derivats

• sociālis
• sociennus
• societās
• sociō
• sociofraudus