solace

Català

Verb

solace

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de solaçar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb solaçar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb solaçar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb solaçar.

Variants

• [1] solaço, solaci, solaç
• [2] solaci
• [3] solaci
• [4] solaci

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·ce (3)
• Heterograma de 6 lletres (acelos)
• Anagrames: escaló, escola, escolà, Escolà

Anglès

• Pronúncia: /ˈsɒ.lɪs/
• Etimologia: Del francès antic solas, del llatí sōlācium.

Nom

solace ‎(comptable i incomptable, plural solaces)

1. consol

Sinònims

• consolation