solc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoɫk/
• Rimes: -olk
• Etimologia: Del llatí sulcus.

Nom

solc m. ‎(plural solcs)

1. Marca allargassada que deixa l'arada, o algun altre instrument semblant, en el sòl.

Sinònims

• rega

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Furche ^(de) f.
• Anglès: furrow ^(en)
• Castellà: surco ^(es) m.
• Eslovac: brázda ^(sk) f.
• Esperanto: sulko ^(eo)
• Francès: sillon ^(fr) m.
• Italià: solco ^(it) m.
• Llatí: sulcus ^(la) m.
• Polonès: bruzda ^(pl) f.
• Portuguès: sulco ^(pt) m., fenda ^(pt) f.
• Rus: борозда́ ^(ru) f. ‎(borozdà)

Verb

solc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de soler.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: clos ^(alfagrama), Clos ^(revers), cols

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot