soltaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈta.ɾən/
	balear /soɫˈta.ɾən/, /suɫˈta.ɾən/
Occidental:	/soɫˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

soltaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de soltar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb soltar.

Variants

• [2] soltessin, soltessen, soltassen

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·ta·ren (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelnorst)
• Anagrames: alternos, taloners