soltares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈta.ɾəs/
	balear /soɫˈta.ɾəs/, /suɫˈta.ɾəs/
Occidental:	/soɫˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

soltares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de soltar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb soltar.

Variants

• [2] soltessis, soltesses, soltasses

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·ta·res (3)