soltava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈta.βə/
	balear /soɫˈta.və/, /suɫˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /soɫˈta.βa/
	valencià /soɫˈta.va/, /soɫˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

soltava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de soltar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de soltar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·ta·va (3)
• Anagrames: avalots, ovalats, saltavo