sonara

Potser volíeu: sonarà, sonará, soñara, soñará

Català

Verb

sonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb sonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb sonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·na·ra (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /soˈna.ɾa/

Americà: alt /s(o)ˈna.ɾa/, baix /soˈna.ɾa/

• Rimes: -aɾa

Verb

sonara

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb sonar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb sonar

Miscel·lània

• Síl·labes: so·na·ra (3)
• Anagrames: asaron, asonar, osaran, osarán, roanas