sonor
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /suˈnor/ balear /soˈnoɾ/, /suˈnor/ Occidental: /soˈnoɾ/
- Rimes: -oɾ
- Etimologia: Del llatí sonorus, segle XVII.
Adjectiu
sonor m. (femení sonora, plural masculí sonors, plural femení sonores)
- Que fa soroll o provoca un so.
- Que sona bé, fort o de forma agradable.
- Que té bona sonoritat, que se sent bé.
- (fonètica) Que s'articula amb la vibració de les cordes vocals.
- L'essa sonora.
Sinònims
Antònims
Compostos i expressions
- banda sonora
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: so·nor (2)
- Anagrama: ronso
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads