sopluig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈpɫut͡ʃ/
	balear /soˈpɫut͡ʃ/, /suˈpɫut͡ʃ/
Occidental:	/soˈpɫut͡ʃ/

• Rimes: -utʃ
• Etimologia: Del llatí *subpluvius ‎(literalment «sota la pluja»), de pluvius ‎(«pluvial»), de pluō ‎(«ploure»).

Nom

sopluig m. ‎(plural sopluigs o soplujos)

1. aixopluc

Verb

sopluig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de soplujar.

Variants

• soplujo, sopluge, soplugi

Miscel·lània

• Síl·labes: so·pluig (2)
• Heterograma de 7 lletres (gilopsu)
• Anagrames: soplugi, soplugí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB