sorgiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈʒi.ɾən/
	balear /soɾˈʒi.ɾən/, /surˈʒi.ɾən/
Occidental:	/soɾˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

sorgiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de sorgir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb sorgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·gi·ren (3)
• Anagrames: gorrines, gorrinés