spargo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspar.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(s)pregʰ-, de la qual també en deriva el terme grec σπείρω ‎(speírō, «sembrar»).

Verb

spargō ‎(1a present^?), spargis ‎(2a present), spargere ‎(infinitiu), sparsī ‎(perfet), sparsum ‎(supí)

1. esquitxar, jo esquitxo

   Ex.:Ara castis vincta verbenis avet immolato spargere agno.—(«L'altar, decorat amb flors pures, vol ser esquitxat amb la sang d'un anyell sacrificat.»)

2. escampar, jo escampo

   Ex.:Sparsi per vias speculatores.—(«Els guaites estaven escampats pels camins.»)

3. separar, ramificar

   Ex.:Natura cervorum cornua sparsit in ramos.—(«La natura ha separat les banyes dels cérvols.»)