spondeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspɔn.dɛ.oː/
• Etimologia: D'una forma arcaica *spendo, composta del prefix s- més el verb pendeo, en el sentit de «unir-se per jurament, comprometre's per voluntat pròpia», emprat inicialment per fer juraments, promeses solemnes entre pobles o entre particulars; a diferència de stipulor ‎(«acordar entre tots»).

Verb

spondeō ‎(1a present^?), spondēs ‎(2a present), spondēre ‎(infinitiu), spopondī ‎(perfet), spōnsum ‎(supí)

1. prometre

   Filiam tuam sponden mihi uxorem mihi?

   Em promets donar-me la teva filla com a esposa?

Derivats

cōnspondeō dēspondeō respondeō spōnsa spōnsālis

spōnsiō spōnsō spōnsor spōnsum spōnsus