stultus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈstʊɫ.tʊs/
• Etimologia: Derivat del protoidoeuropeu *ster- ‎(«tibat, inert»), en el sentit de «incapaç de moure's o de prendre decisions».

Adjectiu

stultus m., stulta f., stultum n. ‎(comparatiu stultior, superlatiu stultissimus)

1. estult

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	stultus	stulta	stultum		stultī	stultae	stulta
Vocatiu	stulte	stulta	stultum		stultī	stultae	stulta
Acusatiu	stultum	stultam	stultum		stultōs	stultās	stulta
Genitiu	stultī	stultae	stultī		stultōrum	stultārum	stultōrum
Datiu	stultō	stultae	stultō		stultīs
Ablatiu	stultō	stultā	stultō		stultīs