suerte

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈsweɾ.te/

Americà: alt /ˈsweɾ.t(e)/, baix /ˈsweɾ.te/

• Rimes: -eɾte
• Etimologia: Del llatí sortis, acusatiu de sors.

Nom

suerte f. ‎(plural suertes)

1. sort

Derivats

• suertudo

Relacionats

• sortear

Miscel·lània

• Síl·labes: suer·te (2)
• Anagrames: esture, esturé, suéter

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre suerte