sufix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈfiks/
• Rimes: -iks
• Etimologia: Del llatí suffixus, segle XX.

Nom

sufix m. ‎(plural sufixos)

1. Morfema que s'afegeix després del lexema per formar un derivat; pot canviar la categoria gramatical de la paraula o el seu sentit original.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: suffix ^(en)
• Castellà: sufijo ^(es)
• Italià: suffisso ^(it)

Verb

sufix

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sufixar.

Variants

• sufixo, sufixe, sufixi

Miscel·lània

• Síl·labes: su·fix (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Categoria:Sufixos
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot