sumara

Potser volíeu: sumarà

Català

Verb

sumara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb sumar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb sumar.

Variants

• [1] sumessi, sumessa, sumeguessa, sumés, sumàs
• [2] sumessi, sumegués, sumés, sumàs

Miscel·lània

• Síl·labes: su·ma·ra (3)
• Anagrames: amuràs, mauràs, musara, musarà