supinus

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /sʊˈpiː.nʊs/
  • Etimologia: Derivat de sub ‎(«des de baix»), potser influït pel terme grec ὕπτιος ‎(hýptios).

Adjectiu

supīnus m., supīna f., supīnum n.

  1. girat cap amunt
    Motus supinus. ― Estirat a terra, girat cap amunt.
    Supinae manum. ― Mans alçades cap amunt en senyal de súplica.
  2. indiferent, inactiu, mandrós
    Pater excitat supinum juvenem. ― El pare crida l'atenció al jove mandrós.
  3. despreocupat, tranquil
    Supinum mare. ― Mar en calma.
  4. supí

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Més informació Cas, Singular ...

Antònims

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads