suplent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈpɫen/
	balear /suˈpɫent/, /suˈpɫen/
Occidental:	nord-occidental /suˈpɫen/
	valencià /suˈpɫent/, /suˈpɫen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí supplens, segle XIX.

Adjectiu

suplent inv. ‎(plural suplents)

1. Que supleix algú altre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: supply ^(en)
• Castellà: suplente ^(es)
• Francès: suppléant ^(fr)
• Italià: supplente ^(it)

Nom

suplent m. f. ‎(plural suplents)

1. Persona que supleix les funcions d’algú altre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: substitute ^(en)
• Castellà: suplente ^(es)
• Francès: suppléant ^(fr)
• Italià: supplente ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·plent (2)
• Heterograma de 7 lletres (elnpstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC