suplicos

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): nord-occidental /suˈpɫi.kos/

Verb

suplicos

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb suplicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] supliquis o supliques.

Miscel·lània

  • Síl·labes: su·pli·cos (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads