suppleo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊp.plɛ.oː/
• Etimologia: Del prefix sub- i ‎-pleō.

Verb

suppleō ‎(1a present^?), supplēs ‎(2a present), supplēre ‎(infinitiu), supplēvī ‎(perfet), supplētum ‎(supí)

1. completar, abastir, suplementar

   -Remigio naves supplere.—(traducció:«Completar el nombre de remers a les naus.»)

   -Te illum usum provinciae supplere voluerunt.—(traducció:«Els nostres ancestres han volgut que tu abasteixis les provincies.»)

2. suplir

   -Exercitus damna supplere.—(traducció:«Suplir les baixes a l'exèrcit.»)

   -Locum parentis supplere.—(traducció:«Suplir el pare.»)