supplico

Potser volíeu: supplicò

Italià

Verb

supplico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de supplicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊp.plɪ.koː/
• Etimologia: De supplex ‎(«suplicant, pròpiament agenollat»), format pel prefix sub- ‎(«cap a baix») i el verb plico ‎(«doblegar»).

Verb

supplicō ‎(1a present^?), supplicās ‎(2a present), supplicāre ‎(infinitiu), supplicāvi ‎(perfet), supplicātum ‎(supí)

1. Fer un sacrifici amb la immolació d'un animal per doblegar la voluntat dels déus cap a les persones.
2. Turmentar una persona fins a la mort per apaivagar l'ira dels déus.
3. Castigar físicament algú, generalment amb flagel·lació.
4. suplicar