surra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.rə/, occidental /ˈsu.ra/
• Rimes: -ura
• Etimologia: Del castellà zurra, segle XIX, d'origen onomatopeic.

Nom

surra f. ‎(plural surres)

1. natjada

Miscel·lània

• Síl·labes: sur·ra (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB