surreja

Potser volíeu: surrejà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈrɛ.ʒə/
	balear /suˈrə.ʒə/, /suˈrɛ.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /suˈre.ʒa/, valencià /suˈre.d͡ʒa/

• Rimes: -ɛʒa

Verb

surreja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de surrejar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb surrejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sur·re·ja (3)
• Anagrama: jurares