suspens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /susˈpɛns/, occidental /susˈpens/
• Rimes: -ɛns
• Etimologia: Del llatí suspēnsus, de suspendere ‎(«suspendre»), segle XIX. Doblet de suspès. En sentit narratiu és un calc semàntic de l'anglès suspense.

Adjectiu

suspens m. ‎(femení suspensa, plural masculí suspensos, plural femení suspenses)

1. Que ha quedat suspès, perplex i indecís per una forta impressió, una sorpresa.

Derivats

• en suspens

Traduccions

Perplex, indecís

• Anglès: baffled ^(en), bewildered ^(en)
• Castellà: suspenso ^(es)
• Francès: étonné ^(fr)
• Italià: perplesso ^(it), sospeso ^(it)

Nom

suspens m. ‎(plural suspensos)

1. Expectació creada per a mantenir l’interès, la curiositat, les emocions.
2. Nota que certifica que un alumne no ha superat amb èxit un examen, un curs, etc. i que generalment comporta l'exigència de repetir-lo.

Derivats

• de suspens

Traduccions

Expectació

• Anglès: suspense ^(en)
• Castellà: suspense ^(es) m.
• Francès: suspense ^(fr) m.
• Italià: suspense ^(it) f.

Nota d’un alumne

• Anglès: fail ^(en)
• Castellà: suspenso ^(es)
• Francès: échec ^(fr)
• Italià: insufficenza ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: sus·pens (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• suspens. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.