tafarra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈfa.rə/, occidental /taˈfa.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: De l'àrab ثَفَر ‎(ṯafar).

Nom

tafarra f. ‎(plural tafarres)

1. rabasta
2. (mallorquí) Quelcom mal fet que desdiu dins un conjunt.

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·far·ra (3)
• Anagrames: afartar, fartara, fartarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.