talea

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaː.lɛ.a/
• Etimologia: Del del protoindoeuropeu * tāl- («créixer»).

Nom

tālea f. ‎(genitiu tāleae)

1. esqueix
2. bigueta
3. lingot de ferro emprat com a moneda entre els bretons.

   talea ferrea

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tālea	tāleae
Vocatiu	tālea	tāleae
Acusatiu	tāleam	tāleās
Genitiu	tāleae	tāleārum
Datiu	tāleae	tāleīs
Ablatiu	tāleā	tāleīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.155