tam

Potser volíeu: tám

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tam/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *tö- ‎(«aquell»).

Adverbi

tam

1. tan

   Sextus tam iratus erat ut fratrem interficere vellet.

   Sextus estava tan enfadat que desitjava matar el seu germà.

2. també

   «Sed omnia praeclara tam difficilia, quam rara sunt.» (Baruch Spinoza, Ethica)

   Sinó que està prou clar, que totes les coses que són complicades són també rares.

Derivats

• tamen
• tamquam
• tandem
• tametsi

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1086-1087