tantus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtan.tʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu to- , emprat originàriament com a demostratiu.

Adjectiu

tantus m., tanta f., tantum n.

1. tan

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	tantus	tanta	tantum		tantī	tantae	tanta
Vocatiu	tante	tanta	tantum		tantī	tantae	tanta
Acusatiu	tantum	tantam	tantum		tantōs	tantās	tanta
Genitiu	tantī	tantae	tantī		tantōrum	tantārum	tantōrum
Datiu	tantō	tantae	tantō		tantīs
Ablatiu	tantō	tantā	tantō		tantīs

Derivats

• tantum
• tantulus
• tantusdem

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1086-1087