tarota

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /təˈɾɔ.tə/
Occidental: nord-occidental /taˈɾɔ.ta/
valencià /taˈɾɔ.ta/, /taˈɾɔ.tɔ/
  • Rimes: -ɔta
  • Etimologia: De tarot i el sufix -ota.

Nom

tarota f. (plural tarotes)

  1. Instrument aeròfon de fusta, semblant a la gralla, de caràcter rústec, tocat a Catalunya fins a la darreria del segle XIX.

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ta·ro·ta (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads