temo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈte.mu/, occidental /ˈte.mo/
• Rimes: -emo

Verb

temo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de témer.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb témer.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·mo (2)
• Anagrames: meto, omet ^(revers)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte.mo/
• Rimes: -emo

Verb

temo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb temer

Italià

Verb

temo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de temere