tenidor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tə.niˈðo/
Occidental:	nord-occidental /te.niˈðo/, valencià /te.niˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De tenir i el sufix -dor, segle XIII.

Nom

tenidor m. ‎(plural tenidors, femení tenidora)

1. Persona que posseeix una cosa, en especial una lletra de canvi.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: tenedor ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: te·ni·dor (3)
• Heterograma de 7 lletres (deinort)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB