tense

Potser volíeu: tensé

Català

Verb

tense

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tensar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tensar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tensar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·se (2)
• Anagrames: entès, entés, estén, etens, netes, nétes, seent, tesen

Anglès

• Pronúncia: /tɛns/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí tēnsus.

Adjectiu

tense ‎(comparatiu tenser, superlatiu tensest)

1. tens

Nom

tense ‎(plural tenses)

1. temps verbal

   The basic tenses in English are present, past and future.

   Els principals temps verbals en anglès són: el present, el passat i el futur.

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈten.se/, meridional \ˈteŋ.se\

Americà: alt /ˈten.s(e)/, baix \ˈteŋ.se\, austral /ˈten.se/

• Rimes: -ense

Verb

tense

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb tensar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb tensar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb tensar

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·se (2)
• Anagrames: entes, estén, senté, tenés, tesen