termini

Potser volíeu: terminí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tərˈmi.ni/, occidental /teɾˈmi.ni/
• Rimes: -ini
• Etimologia: Del llatí terminium ‎(«terme»), segle XIII.

Nom

termini m. ‎(plural terminis)

1. Espai de temps assenyalat per a terminar alguna cosa.

Traduccions

Espai de temps assenyalat per a terminar alguna cosa

• Castellà: plazo ^(es)
• Hindi: निदान ^(hi)

Verb

termini

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de terminar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb terminar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb terminar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb terminar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·mi·ni (3)
• Anagrama: meritin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛr.mɪ.niː/

Nom

terminī

1. nominatiu plural de terminus
2. vocatiu plural de terminus
3. genitiu singular de terminus

Nom

terminī

1. datiu singular de termen