timoner

Potser volíeu: Timoner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ti.muˈne/
	balear /ti.moˈne/, /ti.muˈne/
Occidental:	nord-occidental /ti.moˈne/, valencià /ti.moˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De timó i el sufix -er.

Adjectiu

timoner m. ‎(femení timonera, plural masculí timoners, plural femení timoneres)

1. Pertanyent o relatiu al timó.

Traduccions

Pertanyent o relatiu al timó

• Castellà: timonero ^(es)

Nom

timoner m. ‎(plural timoners)

1. Qui governa el timó d'una nau.

Traduccions

Qui governa el timó

• Afrikaans: stuurman ^(af)
• Alemany: Steuermann ^(de) m.
• Anglès: helmsman ^(en)
• Armeni: ղեկավար ^(hy) ‎(khekavar)
• Castellà: timonel ^(es), timonero ^(es)
• Còrnic: lewydh ^(kw) m.
• Danès: styrmand ^(da) c.
• Feroès: stýrimaður ^(fo) m.
• Finès: peränpitäjä ^(fi)
• Francès: barreur ^(fr) m., timonier ^(fr) m.
• Friülà: tamonîr ^(fur) m.
• Gallec: temoneiro ^(gl) m.
• Grec antic: κυβερνήτης ^(grc) m. ‎(kybernḗtēs)
• Hebreu: הַגַּאִי‎ ^(he) m.
• Italià: timoniere ^(it) m.
• Japonès: 舵手 ^(ja)
• Llatí: naviductor ^(la), nauclerus ^(es), gubernator ^(la) m.
• Macedoni: кормила́р ^(mk) m.
• Neerlandès: stuurman ^(nl)
• Polonès: sternik ^(pl) m.
• Portuguès: timoneiro ^(pt) m.
• Romanès: cârmaci ^(ro) m.
• Rus: шту́рман ^(ru) m. ‎(xtúrman)
• Suec: rorsman ^(sv)
• Tagal: tagaugit ^(tl)
• Txec: kormidelník ^(cs) m.
• Ucraïnès: керманич ^(uk) m. ‎(kermanitx)
• Xinès: 舵手 ^(zh) ‎(duòshǒu)

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·mo·ner (3)
• Heterograma de 7 lletres (eimnort)
• Anagrames: termino, tornemi

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 673.