tinga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtiŋ.ɡə/, occidental /ˈtiŋ.ɡa/
• Rimes: -iŋɡa

Verb

tinga

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tenir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·ga (2)
• Anagrames: natgi, natgí