tint

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtin/
	balear /ˈtint/, /ˈtin/
Occidental:	nord-occidental /ˈtin/
	valencià /ˈtint/, /ˈtin/

• Rimes: -int
• Etimologia: Del llatí tinctus, segle XV, participi de tĭngĕre ‎(«tenyir»).

Nom

tint m. ‎(plural tints)

1. Acció o efecte de tenyir.
2. Color amb què es tenyeix.
3. Obrador de tintorer.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: tinte ^(es) m.

Verb

tint

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tintar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB