toia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɔ.jə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɔ.ja/
	valencià /ˈtɔ.ja/, /ˈtɔ.jɔ/

• Rimes: -ɔja
• Etimologia: Potser del gascó toja ‎(«ginesta»), segle XVI.

Nom

toia f. ‎(plural toies)

1. Ram de flors, conjunt de diverses flors o herbes especialment oloroses que, ordenades, col·locades i lligades, serveixen al delit de l'olfacte i de l'adornament.

Variants

• (arcaismes) toya

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bouquet ^(en)
• Castellà: ramo ^(es), ramillete ^(es)
• Francès: bouquet ^(fr)
• Llatí: florum fasciculus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ia (2)
• Anagrames: atio, iota, oiat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.