toma

Potser volíeu: tomà, tomá

Català

Verb

toma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tomar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tomar.

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ma (2)
• Anagrames: amot ^(alfagrama), àtom, mato, mató

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈto.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Deverbal de tomar.

Nom

toma f. ‎(plural tomas)

1. presa

Verb

toma

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tomar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb tomar

Variants

• (voseo) tomá

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ma (2)
• Anagrames: mato, mató, mota, tamo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre toma