torneig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /turˈnɛt͡ʃ/
	balear /toɾˈnət͡ʃ/, /turˈnɛt͡ʃ/
Occidental:	/toɾˈnet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De tornejar i la desinència Ø, segle XIV.

Nom

torneig m. ‎(plural torneigs o tornejos)

1. (esports) Competició entre diversos esportistes o equips amb l'objectiu de guanyar un campionat.
2. A l'edat mitjana, espectacle de combat cavalleresc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: torneo ^(es) m.

Verb

torneig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·neig (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginort)
• Anagrames: enrogit, entrigo, genitor, gironet, integro, negrito, toregin, tornegi, tornegí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB