torra

Potser volíeu: Torra, torrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɔ.rə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɔ.ra/
	valencià /ˈtɔ.ra/, /ˈtɔ.rɔ/

Verb

torra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de torrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb torrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ra (2)
• Anagrama: rotar

Català antic

Nom

torra f. ‎(plural torras o torres)

1. forma alternativa de torre ‎(«casa de camp de lleure»)

   E foren en una torra de un caualler antich e prom qui era gran amich del dit en Domingo de la Figuera (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo