tossut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tuˈsut/
	balear /toˈsut/, /tuˈsut/
Occidental:	/toˈsut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: De tos ‎(«part del cap») i el sufix -ut, segle XVII.

Adjectiu

tossut m. ‎(femení tossuda, plural masculí tossuts, plural femení tossudes)

1. Persona que s'entesta a tenir la raó o a fer una cosa d'una determinada manera malgrat els avisos d'altri.
2. Perseverant, constant.

Traduccions

Qui s'entesta a tenir la raó

• Alemany: dickköpfig ^(de), stur ^(de)
• Anglès: stubborn ^(en)
• Àrab: عَنِيد‎ ^(ar)
• Armeni: համառ ^(hy) ‎(hamar)
• Belarús: упа́рты ^(be) ‎(uparti)
• Búlgar: инат ^(bg) ‎(inat)
• Castellà: tozudo ^(es), terco ^(es), testarudo ^(es), cabezota ^(es), obcecado ^(es), obstinado ^(es), cabezaduro ^(es)
• Danès: stædig ^(da)
• Eslovac: tvrdohlavý ^(sk), neústupčivý ^(sk)
• Eslovè: trmast ^(sl)
• Estonià: kangekaelne ^(et)
• Feroès: treiskur ^(fo)
• Finès: itsepäinen ^(fi)
• Francès: têtu ^(fr), entêté ^(fr)
• Gallec: teimudo ^(gl), testán ^(gl), cornán ^(gl)
• Georgià: ჯიუტი ^(ka) ‎(djiuti)
• Grec: πεισματάρης ^(el) ‎(pismataris)
• Grec antic: αὐθάδης ^(grc) ‎(authádēs), σκληροτράχηλος ^(grc) ‎(sklērotrákhēlos)
• Hebreu: עַקְשָׁן‎ ^(he)
• Hindi: हठी ^(hi)
• Hongarès: makacs ^(hu), konok ^(hu)
• Italià: ostinato ^(it), testardo ^(it)
• Japonès: 頑固な ^(ja)
• Lituà: užsispyręs ^(lt)
• Llatí: obstinatus ^(la)
• Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)
• Macedoni: твр́доглав ^(mk)
• Neerlandès: hardnekkig ^(nl)
• Noruec: sta ^(no)
• Polonès: uparty ^(pl)
• Portuguès: teimoso ^(pt), cabeça-dura ^(pt)
• Quítxua: thalu ^(qu)
• Romanès: încăpățânat ^(ro), căpățânos ^(ro)
• Rus: упо́рный ^(ru) ‎(uporni)
• Serbocroat: тврдоглав ^(sh), tvrdoglav ^(sh)
• Suec: envis ^(sv)
• Turc: inatçı ^(tr)
• Txec: tvrdohlavý ^(cs), neústupný ^(cs)
• Való: tiestou ^(wa)
• Vietnamita: bướng bỉnh ^(vi)
• Xinès: 頑固 ^(zh) ‎(顽固, wángù)

Nom

tossut m. ‎(plural tossuts)

1. saltamartí

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·sut (2)
• Anagrama: tustos

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot