tracto

Català

Verb

tracto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tractar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tractar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tractar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trac·to (2)
• Anagrama: torcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾak.to/

Americà: alt /ˈt͡sak.t(o)/, baix /ˈtɾak.to/

• Rimes: -akto
• Etimologia: Del llatí tractus.

Nom

tracto m. ‎(plural tractos)

1. (anatomia) tracte

Relacionats

• trazar

Miscel·lània

• Síl·labes: trac·to (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tracto