tragite

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

tragite

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragitar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tragitar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tragitar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tragitar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: tra·gi·te (3)
  • Anagrama: regitat
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads