traho

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtra.hoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *tragʰ-.

Verb

trahō ‎(1a present^?), trahis ‎(2a present), trahere ‎(infinitiu), traxī ‎(perfet), tractum ‎(supí)

1. estirar, jo estiro
2. portar, jo porto

   «sese quisque praeda locupletem fore, victorem domum rediturum trahebant.» (Gai Sal·lusti Crisp, Bellum Iugurthinum, LXXXIV, 4)

   Cadascú portava cap a la seva ment la idea que es farien rics amb el botí i que tornarien a casa victoriosos.

Derivats

abstraho attraho circumtrahō contraho dētrahō distraho extraho intertrahō

intrahō obtrahō pertraho protraho retraho subtraho