traires

Potser volíeu: trairés, traïres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾaj.ɾəs/, occidental /ˈtɾaj.ɾes/
• Rimes: -ajɾes

Verb

traires

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trairar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trairar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·res (2)
• Anagrames: arresti, arrestí, aterris, aterrís, estirar, estriar, retiràs, tirar-se, tirares, triar-se, triares

Català antic

Verb

traires

1. segona persona singular (tu) del passat de trair
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de trair

Variants

• [1] traist
• [2] traisses