traireu

Potser volíeu: traíreu

Català

Verb

traireu ‎(infinitiu trair)

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del futur de trair.

traireu ‎(infinitiu trairar)

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de trairar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb trairar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb trairar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·reu (2)
• Anagrames: aterriu, retirau, tirareu, tiràreu, triareu, triàreu

Català antic

Verb

traireu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del futur de trair