trastorn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəsˈtorn/, occidental /tɾasˈtoɾn/
• Rimes: -oɾn
• Etimologia: Derivat de trastornar.

Nom

trastorn m. ‎(plural trastorns)

1. Qualsevol alteració en una persona que implica o deriva en malaltia ja sigui física o mental.
2. Canvis en l'activitat quotidiana que fan patir a les persones relacionades.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Störung ^(de) f.
• Anglès: disorder ^(en), upset ^(en)
• Castellà: trastorno ^(es)
• Danès: forstyrrelse ^(da) c.
• Esperanto: perturbo ^(eo)
• Finès: häiriö ^(fi)
• Francès: trouble ^(fr)
• Gallec: trastorno ^(gl) m.
• Georgià: აშლილობა ^(ka) ‎(aixlíloba)
• Grec: διαταραχή ^(el) f. ‎(diatarakhí)
• Hongarès: zavar ^(hu)
• Islandès: röskun ^(is) f.
• Italià: disturbo ^(it)
• Japonès: 障害 ^(ja)
• Neerlandès: stoornis ^(nl) f.
• Noruec: forstyrrelse ^(no) m.
• Polonès: zaburzenie ^(pl) n.
• Portuguès: transtorno ^(pt) m.
• Rus: расстро́йство ^(ru) n. ‎(rasstroistvo)
• Txec: porucha ^(cs) f.

Verb

trastorn

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trastornar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tras·torn (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot